Setmana 15: Voluntariat i rutina I

Del 4 al 10 de maig, del dia 97 al 103 del viatge. 

La Murtra Santa María del Silencio ofereix un espai de soledat i silenci enmig del desert d’Atacama. El paisatge que l’envolta convida a contemplar i a posar pausa al ritme de vida atrafegat; permetent la reflexió, la meditació i el diàleg amb un mateix. Altrament, és un lloc que promou l’art i la cultura lickanantay (atacamenya), brindant zones de trobada i creació de ceràmica, telars i de pintura batik. 

Darrere de tota aquesta gestió, estan la Lourdes, en Pepe i l’Elsa, les persones que ens van acollir durant tres setmanes (primerament havien de ser només dues) a canvi d’ajudar-los en el que necessitessin. Tant l’espai com la companyia ens semblaven ideals, i després de tres mesos viatjant sense parar, necessitàvem un lloc on penjar la nostra roba i una mica de rutina. Aquesta pausa ens permetria posar-nos al dia amb el blog (no ho vam aconseguir) i definir quin rumb prendríem en acabar de conèixer Xile.

La nostra missió per aquella primera setmana va ser treure unes herbes que interrompien el pas cap a l’hivernacle, i trasplantar aquelles plantes que vestissin un test estret. A més, veient la quantitat de plantetes que tenien, els vam proposar de posar una paradeta a la plaça del poble per intentar alliberar una mica d’espai a l’hivernacle. Així doncs, diumenge ens vàrem plantar (mai millor dit) allí disposats a vendre unes quantes plantes. Hem de dir que aquell dia no va ser un èxit, però tampoc vam fracassar en la nostra missió, arribant a vendre’n unes vuit.