Setmana 4: Ruta 3 i Patagònia

• Dia 20. Bahía Blanca (16 febrer)

Malgrat haver passat la nit sobre un autocar, no havíem dormit pas malament. El mèrit devia ser que havíem tingut “cama ejecutivo”, ja que estava al mateix preu que els seients comuns. Les primeres gotes de llum passaven entre les cortines mal tancades del vehicle, cosa que agraïm perquè ens va permetre veure la sortida del sol. 

Cap a les 9 arribàvem al nostre destí, Bahía Blanca, però encara ens quedava un llarg camí per arribar a casa l’Alejandro, el noi de CouchSurfing que ens acolliria una nit. Feia molta calor, el sol picava i teníem una hora de trajecte amb dos autobusos interurbans. A més, en arribar, havíem d’esperar una estona que l’amfitrió arribés a casa. 

L’Alejandro ens va rebre, amb total confiança ens va donar un joc de claus i ens va dir que no estaria gaire per casa, que ja ens veuríem a l’hora de sopar. Així doncs, després de sortir a comprar quatre coses per fer el dinar, el sopar i per preparar uns entrepans per a l'endemà, vam decidir quedar-nos descansant. 

No passava res per estar el dia sense fer res, ja que en aquesta ciutat, no hi havia absolutament res a fer o a visitar. Vam decidir anar-hi perquè volíem conèixer la costa argentina fent autoestop i seria més fàcil sortir des d’allí que des de Buenos Aires. Així doncs, vam aprofitar per continuar organitzant com baixaríem fins a Ushuaia i les parades que faríem. 

Cap al tard, va tornar l’Alejandro, i després d’intercanviar diverses experiències de viatges, per a sopar vam prendre gaspatxo i milanesas de soja al jardí. I aviat ja érem al llit, ja que l'endemà ens tocava matinar per estalviar-nos les hores de més sol en l’inici de l’aventura.  

• Dia 21. Autostop (17 febrer)

Una mica més tard de les 8, ja érem a la carretera ensenyant el polze. Era la nostra primera vegada fent dit i no teníem ni idea de quant tardarien a agafar-nos. Després de dues hores sense que ningú ens parés, vam voler canviar de localització i situar-nos directament a la Ruta 3, la carretera que ens acompanyaria fins a Ushuaia. Cal destacar que l'Argentina és enorme: només de Buenos Aires a Bahía Blanca ja hi havien estat 636 km, i per arribar al nostre destí final faltarien encara 2443 km. 

Per sort, quan ens estàvem dirigint cap al nou punt d’inici, ens va parar un noi que tornava de vacances. Amb ell vam recórrer tan sols uns pocs km, fins que ens va deixar prop la Ruta 3, però a nosaltres ens va estalviar una hora i mitja de caminar sota el sol que ja començava a picar. 

No fou fins dues hores més tard, vora les 12, que ens pararia un matrimoni que es dirigia a Bariloche. Eren realment encantadors i simpàtics, i ens van explicar que sempre agafaven joves que feien autoestop, i que els sorprenia que no ens hagués acollit ningú abans. Ells es van oferir a deixar-nos a Choele Choel, un poble que ens quedava relativament a prop del nostre destí: Las Grutas.

En aquest poble on ens havien deixat, però, vam decidir no continuar fent autoestop i assegurar-nos arribar on havíem planejat. El motiu per decidir viatjar així va ser l’elevat cost del transport, des de Choele, però, el preu per arribar a Las Grutas era molt accessible, tan sols uns 5 € el trajecte. 

A més, a Las Grutas ens esperava en Marcelo, el senyor de CouchSurfing que ens acolliria les dues nits següents. Ens va venir a recollir amb una furgoneta camperitzada, fent una entrada molt èpica: el vehicle no li passava al pàrquing de la terminal per l’alçada, i es va parar allí enmig cridant “Ireeeneeeee”. 

Venia acompanyat de la seva amiga Yoli, una senyora de Rio Gallegos que sol viatjar amb una Kangoo per tota Argentina. A la furgoneta, com no tenia on poguéssim seure, ens va treure dues cadires plegables, regalant-nos un viatge força divertit (i som conscients que una mica perillós). Vam sopar tots plegats unes pizzes, i les converses es van allargar fins tard. En Marcelo tenia molta experiència a CouchSurfing, i es notava que gaudia acollint viatgers. De fet, ell no havia rebutjat mai cap petició.

• Dia 22. Las Grutas (18 febrer)

Ens vam llevar sense despertador, havíem decidit fer una nit més a Las Grutas per descansar i acabar d’organitzar el que vindria de viatge. Realment vam fer poc aquell dia: vam anar a la platja al matí i, després de dinar tots junts, la Yoli ens va deixar la seva furgoneta per anar fins a la platja del costat, Rocas Coloradas, ja que era més bonica. Raó no li faltava, realment el lloc oferia un paisatge relaxat i bell, amb roques baixes que s’allargaven fins a l’entrada al mar. 

El pla per a l’endemà era continuar baixant fent autoestop fins a Puerto Madryn, però xerrant amb la Yoli, que també anava cap allí, ens va oferir portar-nos a un dels dos, ja que a la Kangoo només hi tenia els seients del pilot i del copilot. Vam acceptar, perquè així avançaríem més ràpid i seria només pagar un bitllet d’autobús. 

Ens vam entendre molt amb en Marcelo i la Yoli, així que novament, el sopar es va allargar fins al tard. En Marcelo ens havia preparat carn i verdures al forn (la idea era fer un asado, però estàvem començant a cuinar tard i no volíem allargar tant), tot plegat acompanyat d’un cava per celebrar la nostra última nit els quatre junts.

• Dia 23. Puerto Madryn (19 febrer)

Ben aviat al matí ja érem en peus, ens tocava preparar motxilles i en Pau havia d’anar a buscar l’autobús. Es veu que aquell dia hi havia convocada una vaga de transports, i en Pau gairebé no surt de Las Grutas. Per sort, el problema era en les sortides de la tarda. 

La Yoli es va estar esperant per assegurar-se que l’autobús on era en Pau sortia, i un cop va arrancar, ja vam anar cap a la ruta 3. 

En arribar a Puerto Madryn, un cop tornàvem a estar els tres reunits, la Yoli es va oferir a portar-nos fins on ens allotjàvem i com estava força lluny, vam acceptar. Així doncs, en Pau es va haver d’amagar a la part del darrere de la furgoneta. En arribar, ens vàrem acomiadar de la nostra amiga, la veuríem a la setmana vinent a Rio Gallegos. 

De tres nits que anàvem a passar en aquesta ciutat, només l’última la fèiem a casa d’un amfitrió de Couchsurfing. Les dues primeres nits les vàrem passar en un apartament sencer per nosaltres, cosa que vam agrair molt després de tantes setmanes compartint espais amb diferents persones. Aquell dia no vam fer res més que anar a comprar per sobreviure aquells dos dies i cuinar. De fet, no sabem ni com és la platja de Puerto Madryn, ciutat on molta gent estiueja.

• Dia 24. Puerto Madryn: Punta Tombo (20 febrer)

Per fi, després d’uns quants dies sense tenir res especial a visitar, teníem coses a veure. La parada a Puerto Madryn era especialment per fer dues activitats: conèixer la pingüinera de Punta Tombo i la Península Valdés. Des de la mateixa ciutat hi sortien Tours, però eren a un preu tan desproporcionat que vam decidir buscar alternatives. 

En Pau va trobar a través d’una pàgina intermediària, un cotxe de lloguer per dos dies per tan sols uns 90 €. A més, vàrem publicar que estaríem fent aquestes dues excursions a l’aplicació de Couchsurfing, per si algú més es volia sumar i compartir despeses. Així és com vam trobar a una parella de Chaco, el nord de l'Argentina, que també volia anar a veure pingüins. 

A les 10:30 ja havíem recollit el cotxe i conegut a la Paola i en Miguel, i posàvem rumb a Punta Tombo. Durant el trajecte, ens va parar la policia per fer un control, nosaltres ens vam espantar, però ells ens van dir que era totalment normal. A part, en preguntar-nos d’on érem, era força estrany: uns espanyols i uns argentins del nord. Per sort vam passar el control ràpid. 

L’accés a la pingüinera ens va costar uns 20 €, preu d’estrangers. La veritat que va valdre molt la pena, ja que vam passejar entre pingüins durant una bona estona, respectant sempre la distància i l’espai natural en el qual ens trobàvem. Va ser una passada veure pingüins de tan a prop i veure com es comportaven. A més, hi havia personal controlant que es respectessin les normes i resolent dubtes.

Així és com vam aprendre que els pingüins “esternuden” per expulsar la sal de l’aigua de mar, ja que ells no beuen aigua com ho fem nosaltres, o que canvien el plomatge per preparar-se per les aigües antàrtiques, o que obrien el bec per respirar i regular la calor. 

Després de passar tot el dia amb aquesta parella argentina, la veritat que vam fer bones migues. Eren molt divertits, i ens va donar per comparar com eren les nostres realitats, va ser una bona experiència d’intercanvi cultural, la qual cosa valorem molt a l’hora de viatjar. A més, en tornar a Puerto Madryn, els vam deixar a l’hostal i ens van donar el menjar que els sobrava, ja que l'endemà ells tornaven cap a Resistencia, la seva ciutat. Així doncs, aquella nit en Pau es va menjar quatre milaneses que no s’havien menjat i les anaven a llençar.

• Dia 25. Puerto Madryn: Península Valdés (21 febrer)

Igual que el dia anterior, aquest teníem planejat conèixer la Península Valdés acompanyats de la Valeria, una italiana que ens havia contactat a través de Couchsurfing per compartir despeses. En aquest lloc veuríem llops i elefants marins, pingüins, guanacs, i, si teníem sort, orques. 

Vam passar a buscar a la Valèria per l’hostal aviat i vam fer via. L’entrada, aquest cop, era més cara, ens va costar uns 27 €, novament tarifa d’estranger. Es paga sense sortir del vehicle, així que si hi tornéssim a anar, intentaríem amagar-nos perquè ens cobressin només una persona. A més, també es paga pel vehicle, en aquest cas 1,20 €. 

La carretera a la península és horrible, tota de terra i havíem d’anar amb compte, així que per conèixer-la tota vam tardar un dia.

Primer de tot, vam anar a la Punta Norte, on el dia anterior s’hi havien vist les orques. Aquestes bestioles s’apropen a la riba per menjar els petits llops marins que just comencen a aprendre a nadar. Nosaltres, però, no vam tenir la sort de veure-les, tot i esperar 2 h sota el sol. El següent punt es trobava a 2 h conduint, novament per terra, i era on hi havia pingüins i més llops marins. Aquest cop, però, no eren tants com el dia anterior. La següent parada va ser una mica més endavant, però sense res rellevant. Finalment, se’ns havia fet tard i només havíem fet carretera amb tan sols tres parades. 

Tot i que va ser bonic visitar-ho, no crec que ho repetíssim, ja que et passes més estona dins el cotxe que observant la fauna i la flora. Així doncs, recomanem que, si alguna vegada pareu a Puerto Madryn, feu tan sols una de les dues opcions, valorant si voleu veure molts pingüins, o una mica més de fauna. Altrament, cal esmentar que, en aquesta península, de maig a desembre, s’hi poden veure balenes, així que suposo que llavors val més la pena.

Deixant de banda això, vam estar tot el dia la Valeria, i sentíem que havíem fet una amiga, la qual ens seguiríem trobant al llarg del nostre viatge, ja que anàvem a fer la mateixa ruta. 

Aquella nit ja no dormíem a l’apartament, sinó que ens va acollir en Pablo, de Couchsurfing. Com arribàvem molt tard a la casa i no coincidiríem, ens va convidar a un asado amb la seva família. Aquella gent ens va acollir com si fóssim uns més i, en acabar, vam anar directament a dormir, ja que no podíem més, sentíem que el dia se’ns havia fet molt llarg.

• Dia 26. Comodoro Rivadavia (22 febrer)

Ben aviat érem en peu per anar a tornar el cotxe i agafar un autobús de 6 h que ens deixaria a Comodoro Rivadavia, on les nostres amfitriones serien la Mariana i l’Ana, mare i filla que estan acostumades a rebre viatgers. 

En arribar a la tarda a la ciutat, la Mariana ens va rebre i ens vam acomodar en l’habitació que ens cedien. Poc després anàvem fins a Rada Rilly, el petit poble costaner que es trobava al costat. Aquest poble era bastant més bonic que Comodoro, i era on la gent de la zona anava a la platja, tot i que passat Las Grutas, l’aigua ja era massa freda. Allí vam recollir a l’Ana, que estava amb el seu avi, i vam tornar cap a Comodoro escoltant el grup argentí “2 minutos”. 

Realment, aquell dia no quedava gaire per fer, elles marxaven a un sopar així que vam menjar sols i vam preparar el dinar de l'endemà, ja que tornaríem a fer autoestop.